En temps passats

Al llarg de la història, les dones sempre han estat inferiors als homes, encara que elles han intentat lluitar pels seus drets i per aconseguir una igualtat de gènere. Per aquest motiu, van existir tres etapes inicials a les quals se’ls coneix com les quatre ones del feminisme:

Primera onada: El feminisme il·lustrat.

Aquest període s’entén des de la Revolució Francesa, que és en el moment en què la veu de les dones comença a expressar-se de manera col·lectiva, fins a mitjan segle XIX.

Així doncs, es tracta de la primera vegada en què les dones es manifesten davant els seus drets, en aquest cas, demanaven que els homes no fossin tant privilegiats, o que les dones no fossin tan menyspreades; que tinguessin drets a la feina, la capacitació professional, a l’educació i al vot; que fossin lliures; etc.

En resum, les dones reivindiquen la ciutadania d’elles mateixes redactant quaderns de queixes, organitzant-se en clubs, efectuant la crítica de la condició femenina i de les relacions de poder entre els sexes i s’enfronten a aquells que no els deixen expressar-se lliurement.

Finalment, l’any 1860 elles van aconseguir poder ser propietàries d’una llar i després de grans esforços, també el dret al sufragi. El 1918, Anglaterra va acceptar que les dones poguessin votar, tot i que havien de ser majors de 30 i posseïdores d’una casa.

 

Segona onada: El feminisme liberal sufragista

Posteriorment al dret al sufragi feminista a Anglaterra, amb l’assoliment del vot i l’entrada a les institucions d’alta educació, va sorgir la segona onada, des de mitjan segle XIX fins a la dècada dels cinquanta, del segle XX (final de la Segona Guerra Mundial).

No obstant això, no en totes les nacions es podia votar, per exemple Suïssa, que no ho va acceptar fins a 1970. Encara que cap als anys 30 la majoria de les nacions desenvolupades ja l’havien reconegut, però va ser en el 1928, quan en molts països es va igualar l’edat per votar a la dels homes. Per aquest motiu, que en aquesta onada un dels principals objectius era fer del sufragi feminista un concepte conegut i aplicat mundialment.

A part del dret a vot, les dones van començar a lluitar per aconseguir salaris iguals als dels homes, pels seus drets civils i per com eren tractades en els seus llocs de treball. Finalment, van voler eliminar els estereotips, normalitzar l’avortament i el ser gai o lesbiana, a força de manifestacions i vagues.

Gràcies a aquests esdeveniments, l’any 1963 es va permetre l’ús de la píndola anticonceptiva i en el 1880, van començar a admetre dones en les aules universitàries tot i que anteriorment ja havien aconseguit l’accés a l’educació primària i secundària. A partir de l’admissió de dones a la universitat, les dones van començar a ocupar-se de qüestions polítiques i socials cada vegada en major mesura.

La tercera onada: El feminisme «seixanta-vuitista»

Després de l’ocupació de les dones en qüestions polítiques i socials, es va iniciar la tercera onada: des de les revolucions dels anys 60 fins a l’actualitat, encara que algunes teòriques marquen el punt final als anys 80. La dona es manifestava contra conceptes ja més actuals i precisos, com els drets LGBT, que afecten les persones lesbianes, gais, bisexuals i de transgènere; es posava a favor de positivisme corporal, on començaven a connectar-se amb ella mateixa al costat del positivisme de les dones grasses, deixant d’idealitzar que la dona prima era privilegiada i perfecta. Per aquest motiu, la hi va conèixer també com «La tercera onada del feminisme es construeix amb mentides», ja que els conceptes abans esmentats van ser desmentits.

També demanava l’abolició del patriarcat, és a dir, prendre consciència de les desigualtats que la dona segueix tenint.

Deixant de banda els estereotips corporals i l’orientació sexual, un aspecte també important era la lluita contra la dona com a estereotip sexual en els mitjans de comunicació, l’art i la publicitat.

Després de tot l’esforç d’aquests personatges, les dones s’encaminen a aconseguir la igualtat de drets per a elles i en els anys 80, adquireixen especial importància les diversitats femenines, el multiculturalisme, la solidaritat entre dones en un context de discriminació sexual i el debat entre diferents corrents feministes.