Dones destacables

Marie Curie: «Nunca he creído que por ser mujer deba merecer tratos especiales. De creerlo estaría reconociendo que soy inferior a los hombres, y yo no soy inferior a ninguno de ellos». Aquesta va ser una frase dita per ella que va fer referència a Marie Curie una científica universalment coneguda. Ella va desenvolupar la seva carrera en unes condicions més adverses. D’entrada, va haver de dedicar una gran part del seu temps a fer classes, perquè el sou del seu marit com a professor era escàs.

Amb tot això veiem que Marie Curie va haver de lluitar bastant per poder fer realment el que volia, ella va pensar que el fet de ser dona en un món d’homes era el menor problema que tenia, ella seguiria i lluitaria pel que realment volia que era que les dones poguessin res científiques en aquest cas sense cap inconvenient.

Emma Watson: és l’ambaixadora de L’ONU dones, busca i lluita per la igualtat de gènere, no entén com la gent avui dia pot dir que com pot ser feminista si té tetes, ella defensa que què té a veure uns pits amb un concepte de la vida quotidiana que cada dia és més important.

Vol lluitar per la igualtat, la llibertat i/o dret d’expressió de les dones i acabar amb les violacions, ja que cada dia n’hi ha més i no pot ser així. L’Emma es va fer una sessió de fotos, us deixarem una foto que ha portat bastant polèmica a continuació, i en la que ella s’ha defensat..

Aquí la podem veure mostrant una petita part del pit, res de l’altre món, la qual va rebre moltes crítiques… Perquè no ens parem a pensar que està passant amb la societat? Perquè un home pot anar sense samarreta i una dona si va amb sostenidors, ja se la insulta, que és una guarra, una provocadora…? Doncs això és el que vol canviar ella, que aquestes coses no siguin així hi hagi igualtat per tothom.

Frida Kahlo: aquesta gran artista no va dubtar a demostrar que estava en contra dels estereotips de la societat. Va ser per això que per a una fotografia familiar va decidir vestir-se amb un vestit d’home, només per contrastar amb la seva mare i germanes que feien servir vestits.Aquesta va ser tan sols una de les decisions que va prendre per demostrar que ser dona o ser home no es definia per la vestimenta o la forma de les celles. Ella era bisexual, i en aquella època i avui en dia encara una mica, no era del tot acceptat o eren discriminades aquelles persones que ho eren, per això ella no va dubtar en dir-ho i demostrar-ho perquè li era igual el que opinés la gent, només volia ser feliç. Frida Kahlo va decidir retratar dones reals: amb les seves virtuts i els seus defectes, amb els seus aspectes negatius i els seus aspectes positius.També, va optar per pintar l’avortament, el part, la lactància materna i altres aspectes que eren tabú.

Rosa Parks: el discurs de Martin Luther King en el qual somiava amb una societat sense racisme no hauria arribat a pronunciar-se de no ser per Rosa Parks. Uns anys abans, Parks va desafiar les lleis negant-se a cedir-li el seu seient al bus a un home blanc. Les conseqüències legals d’aquest fet van donar lloc a la creació de l’associació de defensa dels drets dels negres que va dirigir Luther King. Ella arribava de treballar, una jornada bastant dura, y en el lloc per seure de gent negra no hi havia lloc, ella va seure en el dels blancs i va entrar un home volent-se seure allà, ella es va negar i va venir el conductor… ella seguia allà, no volia marxar, i més tard va confessar que no va marxar per dues raons: perquè estava cansada i el d’haver de suportar la segregació en tots els ordres de la vida. Finalment Rosa Parks va ser detenida, acusada de pertorbar l’ordre i multada.

Coco Chanel: és la “culpable” de que les dones diguessin adéu al corsé i comencessin a portar pantalons i talls de cabell. Com dissenyadora, va signar la defunció oficial de la cotilla i de qualsevol altra peça que busqués constrènyer a la dona. La resta, és història: el seu petit vestit negre, el seu bolso (que va incorporar per primera vegada una cadena per poder ser penjat a l’espatlla i alliberar així les mans de la dona) i el seu perfum n ° 5, creat en realitat per un exiliat rus, que saltaria definitivament a la fama quan Marilyn Monroe va confessar que era l’únic que es posava per dormir. No obstant això, aquesta dona, lluitadora i ambiciosa, la qual dissenyava directament sobre el cos de les models perquè no sabia de dibuix i va ser també un exemple de les contradiccions d’uns temps una mica complicats.

Malala Yousafzai: va rebre el premi nobel de la pau l’any 2014 convertint-se en la persona més jove a accedir a aquest guardó. El 9 d’octubre de 2012 amb només 15 anys va patir un atemptat i va quedar greument ferida.Malala és coneguda per la seva lluita pels drets humans, especialment pels drets de les dones. La seva lluita va començar a la província de Khyber Pakhtunkhwa (nordest de Pakistán) on van prohibir l’assistència de les noies a les escoles.

Ella va reivindicar el dret de les noies a assistir a classe igual que els nois. Cap el 2009 quan ella tenia entre onze i dotze anys va escriure un blog anònim a la BBC (radio i televisió de Regne Unit) explicant la seva mala vida sotmesa als talibans, com la tractaven, que els hi feien fer, l’estiu següent el periodista de The New York Times va fer un documental sobre la seva vida i a partir d’aquest gest és quan la Malala va començar a fer entrevistes per ràdio, per televisió…

Gerda Taro: el seu nom real era Gerta Pohorylle. Va néixer a Alemanya i era filla d’una família jueva. Va ser la primera dona considerada fotoperiodista i va cobrir la Guerra Civil Espanyola. Quan els nazis van arribar al poder a Alemanya ella va marxar a viure a París on va conèixer la seva parella, tots dos fotògrafs. Com no tenien molts encàrrecs de feina entre tots dos van crear un personatge fictici que van anomenar «Robert Capa» com si fos un fotògraf famós que venia d’Amèrica, amb aquest personatge van tenir molts encàrrecs hi van fer moltes fotografies que s’han fet famoses i han passat a la història.

Clara Campoamor: Va ser escriptora, política i defensora dels drets humans de les dones. Va crear la Unió Republicana Femenina (una associació política) i va ser una de les principals impulsores del sufragi femení (que les dones tinguessin dret a Espanya al vot, ja que a aquella època pel fet de ser dones no podies votar). Aquest dret es va aconseguir a Espanya el 1931 i es va portar a la pràctica en les eleccions del 1933. A causa de la Guerra Civil Espanyola es va haver d’exiliar i va morir a Suïssa.

Charlotte Cooper: va néixer a Anglaterra el 1870. Va ser una tenista i es va convertir en la primera dona campiona olímpica, també va guanyar 5 vegades el torneig femení de Wimbledon.

L’any 1900 va participar en els jocs olímpics de París, els primers jocs olímpics on es va permetre la participació de les dones. Charlotte va guanyar el títol olímpic, però no la medalla doncs, no es van donar medalles fins els jocs de 1904.

L’any 1908 va guanyar el seu 5è títol de Wimbledon amb 37 anys, el que encara és un rècord per batre, doncs mai cap dona ha guanyat aquest títol a aquesta edat. Fins als 50 anys va seguir participant en diferents competicions.

Anna Frank: va néixer a Frankfurt el 1929 i va morir a Alemanya el 1945. Va ser una adolescent alemanya jueva autora d’El diari d’Anna Frank, escrit mentre s’amagava amb la seva família i quatre amics, durant l’ocupació alemanya d’Amsterdam a la Segona Guerra Mundial. Amb l’arribada al poder d’Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la família va marxar a Amsterdam amb la intenció d’escapar de les persecucions nazis. Amb la invasió nazi , la seva família es va amagar el juliol de 1942, en una cambra secreta condicionada, a la part del darrere, de l’empresa Opekta, d’Otto Frank, el seu pareEn el moment d’amagar-se, Anna tenia uns 13 anys. Després de dos anys en aquest refugi, el grup va ser traït i deportat als camps d’extermini nazis.

Set mesos després de la seva detenció i alguns dies després de la defunció de la seva germana Margot, Anna moria del tifus al camp de Bergen. En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l’únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d’Anna no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l’obra de la seva filla, decidí publicar-la. El diari li van regalar a Anna per al seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d’agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s’han basat en aquesta obra. Gràcies als seus escrits, Anna Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l’Holocaust.