Inici

QUÈ ENTENEM PER FEMINISME?​

El feminisme és un concepte que fa referència a una doctrina, un moviment social i polític, que va començar a sorgir al segle XVIII, encara que no amb el nom amb què actualment es coneix. Aquesta ideologia, demana per a la dona el reconeixement d’unes capacitats i uns drets que tradicionalment han estat exclusivament pels homes. Així doncs, es tracta d’un moviment que exigeix que tant els homes com les dones tinguin els mateixos drets i per tant, no hi hagi ni discriminació de gènere ni masclisme. 

És per això, que el feminisme no defensa la superioritat de les dones sobre l’home, sinó, el valor que guía aquest moviment social fins als nostres dies, és la igualtat. La dona ha estat al llarg dels temps considerada com un ésser inferior a l’home, determinada a adquirir el paper de mare, cuidar els fills,i fer les tasques domèstiques. Ha arribat a ser considerada una propietat de l’home, com un objecte.

 A més a més, l’objectiu del moviment feminista és poder aconseguir una millora en la situació d’inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte a l’home. 

Per aquest mateix motiu, el dia 8 de març es commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l’àmbit laboral, i per tant, el dret a la independència econòmica en l’àmbit social.

8 Març

Al segle XX, exactament el 8 de març de 1908, es van manifestar 15.000 dones a New York per millorar els seus salaris, aconseguir el dret a votar, a no treballar tantes hores i acabar amb el treball infantil.

Tres anys després, al 25 de març, aquestes van ser cremades en un incendi, que avui en dia encara no se sap qui el va provocar. Van morir més de cent dones immigrants entre 17 i 24 anys que havien declarat una vaga per reivindicar les condicions en què treballaven.

Així doncs, després d’aquests dos esdeveniments, es va establir el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Lluita feminista

Després d’haver-se format el Dia Internacional de la Dona, van aprofitar aquesta data per lluitar pels seus drets amb vagues i manifestacions, aconseguint així el seu objectiu principal: millorar les condicions de treball. Així doncs, gràcies a totes les dones que va fer-ho, van obtenir la seva recompensa: que els hi augmentessin el salari, a part de tenir unes millores de condicions en l’àmbit laboral. Tant radical era la diferència de salaris entre els diferents sexes, que fins i tot avui en dia encara hi existeix; per exemple, a Espanya, les dones cobren un 23,25% menys que els homes, segons la UGT.

També van lluitar pel dret al sufragi i el primer país que ho van aconseguir sense cap mena de restricció, va ser Nova Zelanda el 1893 i a poc a poc, la resta de països es van anar unint a aquesta idea, encara que indrets com Aràbia Saudita les dones encara no se les té permeses votar; a altres països, aquest dret és teòric o limitat, com per exemple a Butà, que només es permetia un vot per llar, fent així que fos l’home de la casa qui votés.

 

Un altre dels èxits va ser introduir la píndola anticonceptiva, aprovada als Estats Units amb el nom de l’Enovid (10 mil·ligrams). Aquesta va arribar a Xile als anys 60 i la van distribuir per disminuir l’alta taxa de morts a causa d’avortaments i parts maltractats.

A part d’això, tenim l’educació, la qual en principi a les dones no se’ls hi permetia accedir perquè elles estaven destinades a fer feines domèstiques. Al segle XI, van aparèixer les primeres universitats femenines i a poc a poc, han anat aconseguint una educació igual a la dels homes.

Per últim, tenim el terme de la vestimenta, de la qual han tingut molts problemes per ser lliures de lluir el que elles volien. Per exemple, estava prohibit que portessin pantalons, o si portaven minifalda, se les considerava una greu falta de respecte. A la Primera Guerra Mundial, va ser quan es van començar a introduir els pantalons gràcies a Lady Levi’s, que el 1935 va obrir una companyia femenina de texans.